ANY PINAZO. PROJECTE ARTÍSTIC: mayo 2016

Picasso a emprat pintures conegudes de Goya, Velàzquez, Manet o David com a suport de idees per al propi treball. Bacon de Van Gogh i Velázquez. Què direm de l´Equip Crònica. El propi Goya també de Velázquez. D´una manera molt més directa Matisse treu les bases del seu fauvisme des del puntillisme de Seurat i Signac. En una escala menor podem veure com qualsevol pintor de nosaltres empra mirades ja resoltes per a plantejar-ne altres . . . , etc, etc. És aquesta estratègia creativa una apropiació moderna, vertiginosa i usual, a la que estem tan acostumats que la considerem actualment amb naturalitat com un diàleg en tota regla necessari i convenient. Però eixe acte interpretatiu que fem, per a distanciar-lo de la còpia, o la vacuïtat, és imprescindible tornar-lo penetrant i singular, innovador i creatiu. La mesura de qui interpreta una altra partitura segurament rau en apropiar-se-la i transformar-la amb “seny” i “personalitat”.

Aquesta manera de treballar actual (o ancestral) evidència els deutes que tenim amb el llenguatge pictòric anterior, o senzillament amb el que hem sigut educats i autoeducats. Resulta impossible procedir d’una altra manera. Des d’aquesta perspectiva un mètode com és l’automatisme dels surrealistes és d’una vigència i validesa extraordinària, i pren una gran dimensió insòlita capaç d’alliberar-nos de l´ engranatge cultural que ens devora.

Pinazo devia ser ben estricte amb tots aquests detalls doncs, pel que fa als deutes amb la Història de l´Art, no lliurava ningú d’eixos dèbits: a ningú, excepció feta dels grecs!. Per a ell el Renaixement en general, i concretament la influència de Miquel Àngel, va ser d´una influència calamitosa i funesta per als segles posteriors de la pintura. Fins i tot notarem amb facilitat que aquesta idea estrident mai no ha estat divulgada per les escoles: la Capilla Sixtina cardenalícia sabem que dirigeix a bombo i platerets l’orquestra estètica del manierisme. I no solament era Pinazo qui tocava aquesta música dissonant. Hi ha algun altre apuntador il·luminat per Europa que li llegia de lluny tan “extravagants” idees: Pinazo havia assolit i trobat ja a finals del XIX les fonts apropiades d´on beure, i poder veure, des de Godella.

Transcorreguts ja cent anys des que Pinazo realitzés la seua darrera pintura, per a nosaltres, el desafiament de treballar ara sobre alguna obra concreta del mestre significa reconèixer, mostrar o amagar, algun vincle amb aquella mirada, obra (o idees) del Camarlench de Godella.